1. Lloguers de temporada
El contracte ha de respondre a una causa real i acreditable de desplaçament temporal —per exemple, per feina o estudis— i ha d’expressar aquesta causa. Com a regla general, la durada ha de superar els 31 dies i no pot excedir els 12 mesos.
Si la durada supera els 12 mesos sense justificació o se signen més de dos contractes consecutius entre les mateixes parts i sobre el mateix habitatge, el lloguer es pot considerar d’habitatge habitual des del primer contracte. La norma també regula expressament els lloguers per habitacions.
Els contractes de temporada signats abans de l’entrada en vigor continuen subjectes al règim anterior fins a la data pactada; quan s’acaben, s’extingeixen sense possibilitat de pròrroga d’acord amb aquesta disposició transitòria. Els contractes renovats es regeixen per les noves normes.
2. Límits i actualització de la renda
A les zones de mercat residencial tensionat s’apliquen els límits legals corresponents. No s’hi poden afegir quotes o conceptes nous per superar el límit aplicable. En els lloguers per habitacions, la suma de les rendes vigents alhora no pot superar la renda de l’habitatge sencer.
Per a les actualitzacions l’anualitat de les quals venci entre el 8 d’octubre de 2026 i el 31 de desembre de 2027, si la renda supera el màxim aplicable segons el sistema d’índexs de referència, no es pot incrementar. En els altres casos es pot pactar una actualització i, si no hi ha un nou acord, l’increment no pot superar el 2 %. L’IRAV també s’aplica en els supòsits previstos per la LAU.
3. Despeses que es poden repercutir
- No es poden cobrar al llogater les despeses de gestió immobiliària ni de formalització del contracte.
- No se li poden imposar tributs associats a l’habitatge, llevat que sigui la persona obligada tributària.
- En edificis que no estiguin en règim de propietat horitzontal no es poden repercutir despeses de comunitat.
- Les despeses generals que es puguin pactar han de constar per escrit i complir els requisits legals.
4. Reparacions i manteniment
La propietat continua obligada a conservar l’habitatge en condicions d’habitabilitat. En l’habitatge habitual, si hi ha danys que n’afecten l’habitabilitat, la seguretat o la salubritat, el llogater pot requerir per escrit que es faci la reparació i adjuntar-hi un pressupost raonable. La part arrendadora disposa de 15 dies naturals per acceptar el pressupost, proposar una altra reparació o executar-la. Si no respon o s’hi nega sense justificació, la llei permet al llogater fer la reparació i descomptar-ne l’import de rendes futures, sempre que el cost sigui raonable i estigui documentat.
En un habitatge de temporada, la part arrendadora ha de respondre a l’avís de reparació en un màxim de 5 dies hàbils. Si no ho fa, la norma preveu que el llogater pugui fer la reparació necessària i reclamar-ne l’import en els termes legals.
5. Desistiment, garanties i lliurament
- Habitatge habitual: el llogater pot desistir un cop hagin transcorregut almenys 6 mesos, amb 30 dies de preavís.
- Habitatge de temporada: pot desistir un cop passat el primer mes, amb 10 dies de preavís.
- Si es compleixen aquests requisits, el desistiment no dona dret a indemnització per a la propietat.
- Les garanties addicionals no poden superar una mensualitat en els lloguers de temporada ni dues mensualitats en determinats contractes d’habitatge habitual. No es pot exigir contractar una assegurança d’impagament o una cobertura equivalent.
- Quan s’acaba el lloguer, les parts han de signar un document que reflecteixi l’estat de l’habitatge. Si no se signa o no s’hi fan constar desperfectes, es presumeix que es va lliurar en bon estat, llevat que es provi el contrari.
6. Pròrroga extraordinària dels contractes
Alguns contractes d’habitatge habitual vigents es poden prorrogar, si ho demana el llogater i es compleixen les condicions legals, per anualitats i fins a un màxim de dos anys addicionals. La pròrroga s’adreça als contractes el període obligatori, tàcit o de tàcita reconducció dels quals acabi abans del 31 de desembre de 2028. El llogater ha d’estar al corrent del pagament del lloguer i haver-ho estat cada mes durant els vuit mesos anteriors. Hi ha excepcions i una pròrroga legal preferent que pot ser incompatible.
7. Desnonaments i persones vulnerables
S’amplien les mesures de protecció per a les persones vulnerables sense una alternativa d’habitatge. En alguns procediments es pot acordar la suspensió del llançament fins al 31 de desembre de 2030. La durada, la revisió, les compensacions i les excepcions depenen de qui presenta la demanda i de les circumstàncies del cas. En alguns procediments per impagament també es preveu que l’Administració ofereixi una alternativa d’habitatge o assumeixi les quantitats reclamades dins del termini legal.
8. Anuncis, grans tenidors i adquisicions
Els anuncis de lloguer han de ser clars i incloure, quan correspongui, l’índex de referència, el límit de renda aplicable, la identificació de l’habitatge i si la propietat és gran tenidora.
Amb caràcter general, es considera gran tenidor qui tingui més de 10 immobles urbans residencials o més de 1.500 m² residencials, amb exclusió de garatges i trasters. A les zones tensionades, la comunitat autònoma pot concretar el llindar a partir de 5 habitatges en els termes previstos per la llei; aquesta condició s’ha d’acreditar amb una certificació registral.
La limitació d’adquisicions per sota del 70 % del valor de mercat fins al 2030 afecta determinats operadors i grans tenidors en els supòsits definits per la norma; no s’aplica de manera general a qualsevol comprador.
Normativa i fonts oficials
Contingut informatiu general. L’aplicació depèn de la data i del tipus de contracte, de la ubicació de l’habitatge i de les circumstàncies de les parts. Per revisar un cas concret, consulta el text oficial i la normativa catalana vigent.